Integrar animals a la finca: com començar amb el pasturatge rotacional

En moltes finques els animals van desaparèixer fa dècades. Primer va arribar el tractor, després l'herbicida i l'adob de síntesi, i el bestiar va passar a una altra explotació, a molts quilòmetres. El resultat és conegut: sòls amb poca vida, més passades de màquina i una dependència cada cop més gran d'insums comprats.

La integració d'animals a la finca és una eina molt útil de l'agricultura regenerativa. No per romanticisme, sinó perquè un animal ben manejat fa tres feines alhora: controla l'herba, retorna matèria orgànica al sòl i mou la vida del sistema. En aquesta guia t'expliquem com ho plantegem a True Regenerative i per on començar.

Per què els animals importen en una finca regenerativa

Pastura, fems i orina: el cicle que faltava

Quan un animal menja pastura i deixa fems i orina, retorna al sòl matèria orgànica i minerals al mateix lloc, sense camions ni sacs. Aquesta aportació alimenta la microbiologia del sòl, que és la que acaba fabricant estructura i fertilitat. El cicle és senzill: del sol a la pastura, de la pastura a l'animal i de l'animal a la vida del sòl.

Control d'herba sense herbicida

En llenyosos com l'ametller, l'olivera o la vinya, l'herba del carrer se sol controlar amb desbrossadora, llaurada o herbicida. Un ramat en rotació pot fer aquesta feina. A Arnes (Terra Alta), en un ametllerar, treballem amb cavalls en rotació per controlar l'herba i regenerar el sòl; ho pots veure als nostres casos reals.

Menys màquina, menys compactació

Cada passada de tractor costa gasoil, hores i compacta el sòl. Si els animals assumeixen part del control d'herba, la finca necessita menys passades i el sòl respira millor.

Pasturatge rotacional: la clau és el temps, no el nombre d'animals

L'error més habitual és pensar que n'hi ha prou amb deixar anar els animals. Un ramat solt per tota la finca tot l'any acaba sobrepasturant les zones que li agraden i deixant les altres sense tocar. El pasturatge rotacional busca el contrari: molts animals en poc espai durant poc temps, i després un descans llarg perquè la pastura es recuperi.

Què diu l'evidència

Cal ser honestos: la ciència no dona una resposta única. Una revisió d'assajos experimentals en pastures (Briske et al., 2008, Rangeland Ecology & Management) conclou que, en la majoria d'assajos controlats, el pasturatge rotacional no va produir més pastura ni més producció animal que el pasturatge continu amb una càrrega ramadera comparable. Els mateixos autors assenyalen que aquests assajos solen fer servir calendaris fixos i no recullen bé el maneig adaptatiu que s'ajusta al que s'observa al camp.

En canvi, un estudi que va comparar ranxos veïns en praderies de Texas (Teague et al., 2011, Agriculture, Ecosystems & Environment) va trobar millor coberta vegetal i millors indicadors del sòl (matèria orgànica, retenció d'aigua, vida microbiana) amb pasturatge rotacional adaptatiu en diverses parcel·les que amb pasturatge continu intens. És una comparació entre finques reals, no un assaig controlat; mostra el que pot aconseguir una bona gestió, però no demostra que funcioni sempre.

El que es desprèn de tots dos treballs és que el resultat depèn sobretot de com es gestioni: càrrega, temps de descans i capacitat d'ajustar. Per això no prometem resultats ni que el sòl emmagatzemi carboni de manera segura o indefinida: ho plantegem com una eina de maneig que es mesura a cada finca.

Els tres paràmetres que cal decidir

• Mida de la parcel·la: quanta superfície obre el tancat cada vegada.
• Temps d'ocupació: quants dies s'hi queden els animals.
• Temps de descans: quant triga la pastura a tornar a estar a punt abans de repetir.

No hi ha una xifra que serveixi per a totes les finques. Depèn del clima, del tipus de pastura, de l'època i dels animals. Per això preferim observar i ajustar: si la pastura queda arran de terra, els animals hi han estat massa temps; si queda gairebé intacta, es pot ajustar la parcel·la o els dies.

Senyals que vas bé

• El sòl no queda nu després del pas del ramat.
• La pastura rebrota amb força durant el descans.
• Amb els anys apareixen més espècies a la coberta.
• L'aigua entra millor al sòl quan plou.

Pots seguir aquests senyals amb les proves de camp de salut del sòl i amb les plantes bioindicadores.

Quin animal triar segons la finca

Cavalls, ovelles i vaques en llenyosos i pastures

Els remugants i els èquids són els que mouen més superfície. En llenyosos cal vigilar que no malmetin troncs ni branques baixes, i triar l'espècie i l'època segons el conreu. Una coberta ben gestionada al carrer d'un llenyós es pot convertir en pastura; si vols aprofundir-hi, mira la nostra guia de cobertes vegetals en llenyosos.

Gallines i ànecs a l'hort i als fruiters

Les aus són una bona porta d'entrada per a finques petites: escarboten, mengen insectes i llavors i deixen una gallinassa molt rica. Els ànecs funcionen bé en zones humides i en sistemes amb aigua. Si combines peixos i conreus, t'interessa el nostre article sobre aqüicultura regenerativa.

Abelles i pol·linitzadors

No pasturen, però tanquen el cicle de molts conreus. A més, són bioindicadors: la seva presència, o la seva absència, explica com està la finca.

La logística que ningú no explica

Integrar animals no és només una decisió tècnica. Cal resoldre el dia a dia:

• Tancat: el pastor elèctric mòbil permet obrir i tancar parcel·les ràpidament. Cal muntar-lo, desmuntar-lo i revisar-lo.
• Aigua: els animals han de beure a cada parcel·la. Planifica abeuradors mòbils o punts fixos. El disseny keyline ajuda a decidir on guardar i repartir l'aigua.
• Sal i minerals: a disposició del ramat.
• Sanitat: revisió veterinària periòdica i compliment de la normativa de la teva comunitat autònoma.
• Persona responsable: algú de la finca ha de moure els animals quan toca. Sense aquesta persona, el sistema no funciona.

Errors freqüents en començar

1. Deixar els animals massa temps a la mateixa parcel·la. És la manera més ràpida de degradar la pastura.
2. No respectar el descans. Tornar-hi abans d'hora esgota les arrels.
3. Posar animals sense pla d'aigua. Acaben concentrant-se al costat de l'abeurador i compacten aquella zona.
4. Voler-ho fer tot el primer any. Millor començar amb una parcel·la, aprendre i ampliar.

Animals i bioinsums: dues peces del mateix sistema

Els fems són una matèria primera excel·lent per a una biofàbrica a la finca. Amb ells es pot preparar bokashi o reproduir microorganismes de muntanya. Així, el que abans era un residu es converteix en fertilitat pròpia, i la finca depèn menys del que compra fora. Aquesta és la idea de fons de tota la nostra feina: que l'agricultor sigui autònom, no dependent.

Com t'acompanyem

A True Regenerative comencem sempre amb un diagnòstic de la finca: sòl, aigua, conreus, animals i persones. A partir d'aquí dissenyem el sistema de pasturatge i la transició d'insums, i formem el teu equip perquè el porti sol. Treballem des de La Palma de Cervelló (Barcelona) a tot Catalunya, la resta de l'Estat i fora; pots veure com treballem l'agricultura regenerativa a Catalunya.

Si ets una empresa amb finques proveïdores i vols acompanyar-ne la transició, mira la nostra pàgina Per a empreses. Si tens una finca i vols integrar-hi animals, explica'ns el teu cas.

Si vols veure quins animals treballen a les nostres finques, visita la nostra pàgina d'animals.

Be the one who does it.

Fonts

• Briske, D. D., Derner, J. D., Brown, J. R., et al. (2008). Rotational grazing on rangelands: reconciliation of perception and experimental evidence. Rangeland Ecology & Management, 61(1), 3-17. https://doi.org/10.2111/06-159R.1
• Teague, W. R., Dowhower, S. L., Baker, S. A., et al. (2011). Grazing management impacts on vegetation, soil biota and soil chemical, physical and hydrological properties in tall grass prairie. Agriculture, Ecosystems & Environment, 141(3-4), 310-322. https://doi.org/10.1016/j.agee.2011.03.009