Microorganismes de muntanya: com capturar-los i reproduir-los a la finca

Si alguna vegada has aixecat la fullaraca d'un bosc i hi has vist a sota una capa fosca amb fils blancs, ja coneixes la matèria primera d'aquest article. Els microorganismes de muntanya (MM) són una manera senzilla i barata de portar a la finca la vida del sòl d'un ecosistema proper que ningú no ha alterat. Són una de les peces clàssiques de qualsevol biofàbrica.

En aquest article t'expliquem què són, com es recullen, com es reprodueixen en sòlid i en líquid i com fer-los servir sense fer-se il·lusions màgiques.

Què són els microorganismes de muntanya?

Segons els manuals pràctics de bioinsums de la Secretaria d'Agricultura de Mèxic i l'INIFAP, els MM són inòculs amb poblacions altes de fongs, bacteris i actinomicets que viuen de manera natural a la capa superficial i orgànica dels sòls d'ecosistemes poc intervinguts, com boscos i zones d'ombra.

El mateix manual explica que la tècnica s'inspira en la feina del professor japonès Teruo Higa, de la Universitat de Ryukyus, amb els anomenats microorganismes eficients, i que els MM en són una versió de baix cost per reproduir els microorganismes que viuen als nostres propis boscos.

Una idea clau del manual: convé recollir l'inòcul a prop del lloc on s'aplicarà, perquè els microorganismes s'adapten millor a un clima semblant al del seu origen.

Pas 1: recollir l'inòcul al bosc

El manual dona unes pautes clares per triar el lloc:

• Un bosc o zona natural a l'ombra, amb la coberta vegetal sense alterar.
• Sense agroquímics almenys en els últims tres anys.
• Poc transitat per persones.

Per recollir-lo:

1. Aparta la fullaraca acabada de caure, els primers dos centímetres aproximadament.
2. Busca la capa en descomposició: de color marró fosc o negre, i amb zones blanquinoses que delaten el creixement de fongs.
3. Recull aquesta terra dels primers centímetres, fins a uns deu de fondària, repartint la recollida en diversos punts per no esgotar-ne cap.

Un consell nostre: demana permís al propietari del bosc i recull amb moderació. La idea és multiplicar, no espoliar.

Pas 2: reproduir en sòlid

La fase sòlida multiplica l'inòcul en un medi sense aire. El manual proposa, per a uns 50 kg de producte:

• Substrat nutritiu: segó o sèmola d'arròs, blat o blat de moro, o farines de gra, segons el que tinguis.
• La terra de bosc recollida, en un volum semblant al del substrat.
• Melassa dissolta en aigua sense clor, com a font de sucres.
• Farina de roca, com a aportació mineral.

El procés, resumit:

1. Esmicola la terra de bosc sobre un terra ferm o una lona.
2. Estén-la en capes alternes amb el substrat i rega-la a poc a poc amb la melassa diluïda.
3. Barreja-ho bé amb la pala.
4. Fes la prova del puny: en estrènyer, ha de quedar un terròs compacte que no degoti.
5. Escampa la farina de roca i torna a barrejar.
6. Omple un bidó de plàstic prement la barreja per capes per treure l'aire, i tanca'l hermèticament.
7. Deixa'l reposar a l'ombra uns 30 dies sense obrir-lo. Etiqueta'l amb la data.

Segons el manual, en obrir-lo la capa superficial s'ha de veure blanca i ha de fer olor de terra de bosc.

Pas 3: activar en líquid

Per aplicar els MM amb motxilla o amb el reg, el manual proposa activar-los en líquid:

1. Posa uns 5 kg de MM sòlids en un sac i lliga'l.
2. Posa en un bidó de 200 litres la melassa diluïda.
3. Submergeix el sac, omple el bidó amb aigua sense clor i tanca'l.
4. Deixa'l uns quatre dies.

El líquid bo, segons el manual, té color ambre i una olor agradable de fermentat. Si surt violeta o blavós, és de mala qualitat i cal llençar-lo.

Com es fan servir

El manual recull diverses formes d'ús:

• En sòlid, barrejats amb un altre adob orgànic com bokashi, compost o humus de cuc, sobre sòl humit i al matí, tapats amb una capa d'adob per protegir-los.
• En líquid, diluïts en aigua i aplicats a la planta o amb el reg.
• Com a activador en preparar compost o bokashi.

Per conservar-los, el manual demana bidons de plàstic (mai metàl·lics) tancats hermèticament, a l'ombra i etiquetats, i dona una durada de fins a uns sis mesos.

Amb els peus a terra

Els MM són una eina barata per augmentar la vida del sòl, però no substitueixen la resta del sistema. Funcionen millor en un sòl cobert, amb matèria orgànica i sense llaurar en excés, que és el que l'NRCS del Departament d'Agricultura dels EUA assenyala com a base de la salut del sòl: menys alteració, més coberta, més biodiversitat i arrels vives.

Tampoc no et refiïs només de l'ull. Si comences a fer servir MM, apunta-ho al teu registre i segueix l'evolució del sòl amb proves de camp i anàlisis. Les plantes bioindicadores també et donaran pistes de com respon.

Errors freqüents

1. Recollir en llocs tractats o molt trepitjats.
2. Passar-se d'aigua en la fase sòlida: si degota, en sobra.
3. Obrir el bidó abans d'hora.
4. Fer servir bidons metàl·lics o deixar-los al sol.
5. Aplicar-los a ple sol o sobre sòl sec.
6. No registrar l'origen, les dates i les aplicacions.

Comença amb un bidó

Un sac de terra de bosc, un bidó i un mes de paciència són suficients per començar. El que importa és fer-ho amb mètode i apuntar-ho tot, perquè sigui un pas més cap a l'autonomia davant dels insums.

Si vols incorporar els microorganismes de muntanya a la biofàbrica de la teva finca amb criteri tècnic, escriu-nos.

Be the one who does it.

Fonts

• Secretaría de Agricultura y Desarrollo Rural (Mèxic) i INIFAP, Estrategia de Acompañamiento Técnico (2021). Manuales prácticos para la elaboración de bioinsumos. 13. Reproducción de Microorganismos de Montaña. Inclòs en el material del curs de Jairo Restrepo.
• USDA NRCS. Soil Health. https://www.nrcs.usda.gov/conservation-basics/natural-resource-concerns/soil/soil-health