← Tornar al blog

Blog

Aqüicultura regenerativa: com integrar peixos i conreus a la finca

· True Regenerative

Bateies de musclo a l'alba

En una granja de peixos, els residus de l'aigua són un problema. En un hort, els nutrients de l'aigua són un recurs. L'aqüicultura regenerativa parteix d'una idea senzilla: unir les dues coses perquè el que sobra en una part del sistema alimenti l'altra.

En aquest article t'expliquem les principals maneres d'integrar peixos i conreus, com funcionen segons la FAO i què convé tenir en compte abans de llançar-s'hi.

La lògica: tancar cicles

La FAO, en els seus 10 elements de l'agroecologia, posa un exemple molt clar a l'element de reciclatge: en els sistemes d'arròs amb peixos, els animals aquàtics ajuden a fertilitzar l'arròs i a reduir les plagues, i així disminueix la necessitat de fertilitzants i plaguicides externs.

És la mateixa idea que guia tota l'agricultura regenerativa: segons la FAO, tancar cicles de nutrients, biomassa i aigua redueix la dependència de recursos externs i la vulnerabilitat davant dels xocs del mercat i del clima.

Ho veiem també al mar. UGI (Underwatergardens International), un projecte amb què ha treballat Xavier, regenera fons marins amb estructures artificials, anomenades biòtops, que acaben colonitzades per algues, invertebrats i peixos. És la mateixa lògica: crear les condicions perquè la vida torni i faci la feina.

Biòtop artificial colonitzat per algues i invertebrats, projecte UGI (Underwatergardens International)

Tres maneres d'integrar peixos i conreus

1. Arrossars i conreus inundats amb peixos

És la forma més antiga. L'aigua del conreu és també l'hàbitat dels peixos. És l'exemple que dona la FAO: els peixos ajuden a fertilitzar l'arròs i a reduir les plagues.

2. Basses productives

Moltes finques tenen una bassa de reg. Integrar-hi peixos és una opció que val la pena estudiar cas per cas, amb la mateixa lògica d'aprofitar els nutrients de l'aigua per als conreus. Encaixa de manera natural amb el disseny keyline, que situa les basses segons el relleu.

3. Aquaponia

La FAO dedica un manual tècnic sencer a l'aquaponia a petita escala (Technical Paper núm. 589, 2014). Hi la defineix com la integració de l'aqüicultura en recirculació i la hidroponia en un sol sistema de producció.

Com funciona l'aquaponia, segons la FAO

El funcionament bàsic que descriu la FAO és aquest:

  1. L'aigua surt del tanc de peixos carregada de residus.
  2. Un filtre mecànic en retira els residus sòlids.
  3. Un biofiltre allotja bacteris que transformen l'amoníac, tòxic per als peixos, en nitrat, un nutrient més fàcil d'aprofitar per a les plantes. Aquest procés s'anomena nitrificació.
  4. L'aigua passa pels llits de conreu, on les plantes absorbeixen els nutrients.
  5. L'aigua torna depurada al tanc.

La FAO explica que els bacteris nitrificants converteixen primer l'amoníac en nitrit i després en nitrat. Peixos, plantes i bacteris treballen així en simbiosi, sempre que el sistema estigui ben equilibrat.

El manual descriu tres mètodes principals: llits de substrat, tècnica de pel·lícula nutritiva (NFT) i conreu en aigües profundes.

Peix nedant al costat d'un biòtop del projecte UGI

Avantatges i límits, sense adorns

Segons la FAO, en l'aquaponia l'efluent de l'aqüicultura no s'aboca al medi, sinó que s'aprofita als llits de conreu, i els nutrients de les plantes procedeixen d'una font sostenible i no química. El manual afegeix que és especialment adequada on la terra és cara, l'aigua escasseja i el sòl és pobre.

Però la FAO també és molt clara amb els límits:

  • Pot ser una tècnica complicada.
  • Els sistemes són cars de muntar, perquè cal instal·lar alhora un sistema d'aqüicultura i un d'hidropònic.
  • Les unitats petites no donaran tot el menjar d'una família.
  • Exigeix vigilar cada dia la qualitat de l'aigua: pH, amoníac, nitrit i nitrat.

Abans de començar: preguntes clau

  1. Quina aigua tens? Quantitat, qualitat i disponibilitat al llarg de l'any.
  2. Què vols produir? Peixos per a consum propi, per vendre o només com a motor de fertilitat.
  3. Quins permisos necessites? Abans d'invertir, consulta amb l'administració competent quines autoritzacions calen per tenir peixos i fer servir l'aigua.
  4. Tens temps per al seguiment diari? Un sistema amb peixos no es pot deixar sol setmanes.
  5. Com encaixa amb la resta de la finca? Pensa si els residus i l'aigua amb nutrients poden alimentar la teva biofàbrica i els teus conreus.

Començar petit

Com en tot, el més prudent és començar amb una unitat petita, aprendre a gestionar l'equilibri entre peixos, bacteris i plantes, apuntar-ho tot i créixer després. El manual de la FAO inclou guies per construir unitats petites de cadascun dels tres mètodes.

Una unitat petita també et permet descobrir, abans d'invertir de debò, si el ritme de feina que exigeixen els peixos encaixa amb el calendari de la teva finca i amb el temps real de què disposes cada setmana. És millor saber-ho amb un tanc petit que amb una instal·lació gran.

Errors freqüents

  1. Posar-hi massa peixos per a la mida del biofiltre i dels llits.
  2. No mesurar l'aigua regularment.
  3. Subestimar el cost inicial i la feina diària.
  4. Ignorar els permisos.
  5. Pensar el sistema aïllat en lloc d'integrar-lo a la finca.

Aigua que alimenta

Integrar peixos i conreus és una manera molt potent de tancar cicles, però exigeix disseny i constància. Tens més informació a la nostra pàgina d'aqüicultura.

Si vols estudiar si té sentit a la teva finca i com dissenyar-ho, escriu-nos.

Be the one who does it.

Fonts

  • Somerville, C., Cohen, M., Pantanella, E., Stankus, A. i Lovatelli, A. (2014). Small-scale aquaponic food production. Integrated fish and plant farming. FAO Fisheries and Aquaculture Technical Paper núm. 589. Roma: FAO. https://www.fao.org/4/i4021e/i4021e.pdf
  • FAO. The 10 elements of agroecology: Recycling. https://www.fao.org/agroecology/overview/the-10-elements-of-agroecology/recycling/en

Prefereixes parlar-ne?

Reserva 30 minuts per Google Meet i parlem de la teva finca.

Reserva el teu diagnòstic