Mesurar la salut del sòl amb proves de camp senzilles: infiltració, agregats i cucs

Una anàlisi de laboratori et diu molt de la química del teu sòl, però poc de com funciona: si l'aigua hi entra o s'escola, si els terrossos aguanten la pluja o es desfan, si hi ha vida que treballi per tu. Per a això hi ha les proves de camp, que pots fer tu mateix amb material molt senzill.

En aquest article t'expliquem tres proves que recull la guia del kit de qualitat del sòl de l'NRCS del Departament d'Agricultura dels EUA: infiltració, estabilitat dels agregats i recompte de cucs.

Per què fer proves de camp

La guia de l'NRCS presenta aquestes proves com una eina de cribratge que dona resultats immediats per comparar sistemes de maneig, seguir els canvis en la qualitat del sòl al llarg del temps i detectar possibles problemes. Estan pensades perquè les pugui fer el mateix pagès.

No substitueixen el laboratori: el complementen. Si encara no saps interpretar la teva anàlisi, comença per la nostra guia per llegir una anàlisi de sòl.

Prova 1: infiltració

Mesura com de ràpid entra l'aigua al sòl. És clau a la Mediterrània, on plou poc i sovint de cop.

Material: un anell metàl·lic d'uns 15 cm de diàmetre (la guia en fa servir un de 6 polzades), film de plàstic, una ampolla o proveta, aigua i un cronòmetre.

Com es fa, segons la guia de l'NRCS:

1. Clava l'anell a terra i pressiona suaument la terra només al costat de la vora interior, perquè l'aigua no s'escapi pels costats.
2. Cobreix l'interior amb film de plàstic, per no alterar la superfície en abocar-hi l'aigua.
3. Aboca-hi 444 ml d'aigua. En un anell d'aquesta mida, equivalen a una làmina de 2,5 cm (una polzada).
4. Retira el plàstic amb compte, deixant l'aigua a dins, i engega el cronòmetre.
5. Anota el temps que triga a desaparèixer l'aigua de la superfície.

Com fer-ho servir: compara punts de la finca (carrer amb coberta davant carrer llaurat, per exemple) i repeteix-ho a la mateixa època cada any. Si l'aigua triga cada cop menys a entrar, vas bé.

Prova 2: estabilitat dels agregats

Mesura si els terrossos del sòl aguanten quan es mullen de cop, com en una tempesta. Un sòl amb agregats estables resisteix millor l'erosió i la formació de crosta.

Com es fa, segons la guia de l'NRCS (prova de desfeta o slake test):

1. Recull fragments de sòl de la superfície amb cura de no trencar-los. La guia proposa recollir-ne 16; si hi ha crosta, la meitat de la crosta i l'altra meitat de sota.
2. Deixa'ls assecar a l'aire si són humits.
3. Submergeix-los en aigua sobre una reixeta fina i observa quant triguen a desfer-se i quant en queda a la reixeta després de diverses immersions.
4. Puntua cada fragment. La guia fa servir una escala d'estabilitat de 0 a 6.

Versió casolana: encara que no tinguis el kit, pots posar un terròs sec de cada parcel·la en un got d'aigua i comparar. Si un es desfà en segons i un altre aguanta, ja tens una pista de quin maneig protegeix millor el teu sòl.

Prova 3: recompte de cucs

Els cucs de terra són un bon indicador de la vida del sòl. La guia de l'NRCS explica que la seva activitat millora la infiltració, que les seves dejeccions milloren l'agregació i que trossegen les restes vegetals per a altres organismes.

Com es fa, segons la guia de l'NRCS:

1. Marca un quadrat d'un peu de costat (uns 30 × 30 cm) i cava fins a un peu de fondària (uns 30 cm), amb els mínims talls possibles.
2. Estén la terra sobre un fons clar i compta els cucs.
3. Opcional: aboca al forat 2 litres d'aigua amb 2 cullerades de mostassa en pols per fer sortir els cucs que viuen més endins. Segons la guia, surten en uns cinc minuts i la mostassa no els fa mal; esbandeix-los abans de tornar-los al sòl.

Com interpretar-ho: la guia de l'NRCS considera que uns 10 cucs per peu quadrat, uns 100 per metre quadrat, sol ser un bon nivell. Però adverteix que les poblacions varien molt segons el lloc, l'època i l'espècie, i que no tots els sòls en tenen. El seu consell: comptar diverses vegades durant la temporada i fer servir la mitjana per comparar d'un any a l'altre. També recomana fer-ho a la primavera o a la tardor, quan són més actius.

Com organitzar les teves proves

1. Tria punts fixos i marca'ls amb GPS o estaques.
2. Compara manejos: una zona amb coberta i una altra sense, una parcel·la amb bokashi i una altra sense.
3. Repeteix-les a la mateixa època cada any.
4. Apunta-ho tot amb fotos.
5. Combina-ho amb l'anàlisi de laboratori i amb l'inventari de plantes bioindicadores.

Aquests registres són, a més, la base d'un bon passaport regeneratiu: evidències datades de com evoluciona el teu sòl.

Errors freqüents

1. Fer cada prova en un lloc diferent cada any.
2. Comparar èpoques diferents: un sòl sec d'estiu i un d'humit de primavera no es comparen.
3. Treure conclusions d'una sola mesura.
4. No apuntar les condicions del dia.
5. Comptar cucs al costat de piles de compost, on la guia adverteix que les poblacions poden estar alterades.

Mesura el que vols millorar

Amb un anell, un got d'aigua i una pala pots començar avui a mesurar la salut del teu sòl. Tens més recursos a la nostra pàgina de sòl.

Si vols muntar un protocol de seguiment del sòl per a la teva finca, escriu-nos.

Be the one who does it.

Fonts

• USDA NRCS (2001). Soil Quality Test Kit Guide. https://www.nrcs.usda.gov/sites/default/files/2022-10/Soil%20Quality%20Test%20Kit%20Guide.pdf
• USDA NRCS. Soil Health. https://www.nrcs.usda.gov/conservation-basics/natural-resource-concerns/soil/soil-health