El passaport regeneratiu de la finca: traçabilitat de pràctiques i mesura sense greenwashing

«Agricultura regenerativa» s'ha convertit en una etiqueta molt atractiva. Tant, que avui qualsevol la pot posar en un envàs. El problema el van assenyalar el febrer de 2026 el CREAF i l'Associació d'Agricultura Regenerativa Ibèrica: l'auge de l'agricultura regenerativa no ha anat acompanyat d'una certificació oficial, i això ha permès que alguns actors facin servir el terme com a eina de greenwashing.

Si fas les coses bé a la teva finca, o si compres a finques que les fan bé, necessites poder-ho demostrar. A això en diem el passaport regeneratiu de la finca: un document viu que recull què es fa, on, quan i amb quins resultats.

Què és el passaport regeneratiu

És una fitxa per finca, i si cal per parcel·la o per lot, amb l'historial de pràctiques i les evidències que el sostenen. El seu objectiu és sostenir la història d'origen d'un producte amb fets, no amb adjectius.

Un passaport ben fet inclou, com a mínim:

• Perfil de la finca: ubicació, superfície, conreus o bestiar, tipus de sòl i clima.
• Croquis i disseny: parcel·les, maneig de l'aigua (per exemple, el disseny keyline) i zones de maneig homogeni.
• Historial de pràctiques: cobertes, llaurada, pasturatge, aplicacions de compost o altres bioinsums, amb dates i dosis.
• Evidències: fotos datades i geolocalitzades, visites tècniques, llistes de comprovació.
• Mesures: anàlisis de laboratori amb data, mètode i punt de mostreig.

Dos tipus d'informació: pràctiques i resultats

Convé separar dues coses que sovint es barregen.

Traçabilitat de pràctiques

És el que fas. És relativament fàcil de registrar i de comprovar: si dius que mantens coberta vegetal, una sèrie de fotos datades al llarg de l'any ho demostra. Si dius que no llaures amb volteig, el registre de feines i la visita tècnica ho confirmen.

Els 10 criteris del CREAF i l'Associació d'Agricultura Regenerativa Ibèrica són una bona referència per decidir quines pràctiques documentar. Entre d'altres: evitar la llaurada, mantenir el sòl cobert el màxim de temps possible, integrar el pasturatge dirigit, gestionar la finca de forma agroecològica, reduir l'ús d'aigua i minimitzar els residus. Es van consensuar amb gairebé 200 productors, entitats i científics.

Mesura de resultats

És el que canvia a la finca: carboni del sòl, capacitat de retenció d'aigua, vida del sòl… Aquí cal ser molt rigorosos. Els números només valen si vénen d'una mesura real, amb un mètode i una data. Un passaport no hauria de mostrar mai una xifra estimada com si fos mesurada.

Com mesurar amb rigor: el que proposa la FAO

La FAO va publicar el 2020 un protocol voluntari per a la mesura, el seguiment, el report i la verificació (MRV) del carboni orgànic del sòl en paisatges agrícoles, el protocol GSOC-MRV. Està pensat per a projectes a escala de finca, i entre els seus possibles usuaris cita pagesos, empreses agrícoles, inversors, consultors i la cadena de subministrament.

El protocol s'organitza per etapes. Simplificant:

1. Aplicabilitat: comprovar que el projecte i les pràctiques hi encaixen.
2. Límits: definir quina superfície i quin període es mesuren.
3. Escenari de referència i d'intervenció: descriure què passaria amb el maneig habitual i què canvia amb les noves pràctiques.
4. Avaluació prèvia i seguiment: mostreig de sòl, modelització i estimació d'emissions.
5. Report i verificació: informes periòdics i verificació.

No cal aplicar el protocol complet a totes les finques. Però la seva lògica és la bona: primer una línia de base, després un seguiment amb el mateix mètode i, al final, algú que ho pugui verificar.

Per què la línia de base ho és tot

Sense una foto de partida, no hi ha manera de demostrar millora. L'NRCS del Departament d'Agricultura dels EUA ho resumeix així: les proves de salut del sòl ajuden a seguir els canvis en el temps i a avaluar l'eficàcia de les pràctiques de conservació.

Una línia de base útil combina:

• Anàlisis de laboratori en punts de mostreig fixos i georeferenciats.
• Fotos de referència des dels mateixos punts i a la mateixa època de l'any.
• Observacions de camp: estructura, infiltració, flora espontània, presència de cucs de terra.

I després, repetir en les mateixes condicions. Així és com treballen els estudis seriosos. En el projecte RegeneraCat, el CREAF va comparar parcel·les regeneratives i convencionals en finques catalanes durant dos anys, i en algunes va trobar una concentració de carboni al sòl almenys un 35 % més alta i una retenció d'aigua almenys un 9 % més alta a les regeneratives.

Per a qui és útil el passaport

• Per al pagès: ordena la seva informació, l'ajuda a decidir i li dona arguments per negociar amb compradors.
• Per a la marca o el distribuïdor: sosté els seus compromisos d'abastiment amb evidències, no amb eslògans.
• Per a qui finança la transició: permet veure l'avenç pràctica a pràctica i campanya a campanya.

Errors freqüents

1. Publicar xifres sense mesura. Si no hi ha anàlisi, no hi ha número.
2. Canviar de mètode o de punt de mostreig entre campanyes.
3. Documentar només el que és bonic. Un passaport creïble també recull el que no ha funcionat.
4. Fer-ho a posteriori. Les evidències es recullen mentre es treballa, no al final.
5. Confondre pràctiques amb resultats. Fer coberta vegetal és una pràctica; més carboni al sòl és un resultat que cal mesurar.

Regenerar i demostrar-ho

La regeneració d'una finca és un procés llarg. El passaport no l'accelera, però fa que cada pas compti i es pugui ensenyar.

Si vols preparar el passaport regeneratiu de la teva finca, o de les finques que t'abasteixen, amb una línia de base sòlida i un sistema de registre pràctic, escriu-nos.

Be the one who does it.

Fonts

• CREAF. Ciencia y campesinado definen los diez criterios básicos de la agricultura regenerativa (12/02/2026). https://www.creaf.cat/es/articulos/diez-criterios-agricultura-regenerativa-ciencia-campesinado
• CREAF – Regenera. 10 criteris bàsics per definir l'agricultura regenerativa. https://regenera.creaf.cat/criteris/
• FAO (2020). A protocol for measurement, monitoring, reporting and verification of soil organic carbon in agricultural landscapes – GSOC-MRV Protocol. https://openknowledge.fao.org/server/api/core/bitstreams/e8781eb7-83c2-4ade-980b-f5872603bcb1/content
• USDA NRCS. Soil Health. https://www.nrcs.usda.gov/conservation-basics/natural-resource-concerns/soil/soil-health