Agricultura regenerativa a Catalunya: per on començar

Cada cop es parla més d'agricultura regenerativa, i cada cop se'n senten més versions diferents. Si tens una finca a Catalunya i t'ho estàs plantejant, és normal que no sàpigues per on començar. Aquest article intenta posar ordre: què és, què s'ha mesurat aquí i quins passos fer primer.

Què és (i què no és) l'agricultura regenerativa

El febrer de 2026, el CREAF i l'Associació d'Agricultura Regenerativa Ibèrica van publicar un document amb els 10 criteris bàsics que defineixen l'agricultura regenerativa real. Es va consensuar amb gairebé 200 persones productores, entitats i representants del sector, a més de personal científic d'universitats i centres de recerca.

El motiu, segons el CREAF, és que l'auge de l'agricultura regenerativa no ha anat acompanyat d'una certificació oficial, i això ha permès que alguns actors facin servir el terme com a greenwashing.

Entre els eixos d'aquests criteris hi ha:

• Tenir cura del sòl: evitar llaurar per no destruir una estructura que triga anys a formar-se.
• Mantenir el sòl cobert el màxim de temps possible, amb restes de poda o altres cobertes.
• Integrar el pasturatge dirigit, amb el bestiar movent-se cada dia.
• Gestionar la finca de manera agroecològica, reduir l'ús d'aigua i minimitzar residus.
• Un pilar social: intercanvi de coneixement, circuits curts i connexió amb els consumidors.

Els criteris s'han desenvolupat per a sis tipus de producció: oliveres, cítrics i fruiters, viticultura, horta, conreus herbacis i boví.

Què s'ha mesurat a Catalunya

El projecte RegeneraCat del CREAF, finançat per l'AGAUR, va comparar durant dos anys parcel·les regeneratives i convencionals en quatre finques catalanes d'horta, vinya, fruiters i boví de pastura. Alguns resultats que va presentar el CREAF:

• En algunes finques, almenys un 35 % més de carboni al sòl i almenys un 9 % més de capacitat de retenció d'aigua a les parcel·les regeneratives.
• Fins a 3,6 °C menys en les temperatures màximes del sòl a l'estiu.
• Més biodiversitat de bacteris, fongs i microartròpodes al sòl.
• Després d'uns anys de transició i un cop recuperat el sòl, la mateixa producció que el sistema convencional amb un cost semblant o fins i tot inferior.

Els mateixos investigadors adverteixen que encara falten dades a més escala. Però és una referència feta aquí, amb el nostre clima i els nostres conreus. Tens més context a la nostra pàgina sobre agricultura regenerativa a Catalunya.

Per on començar: cinc passos en ordre

1. Coneix el teu punt de partida

Abans de canviar res, fes una foto de la teva finca:

• Una anàlisi de sòl de laboratori en punts fixos. Si no saps interpretar-la, comença per la nostra guia per llegir una anàlisi de sòl.
• Un inventari de plantes bioindicadores per zones.
• Fotos datades des de punts de referència.
• Un repàs dels teus costos en insums.

2. Ordena l'aigua

Segons l'escala de permanència de P. A. Yeomans, que recull el programa Cornell Small Farms de la Universitat Cornell, l'aigua es planifica abans que els camins, els arbres o el sòl. Camina la finca després d'una pluja i mira per on corre l'aigua i on s'emporta terra. El disseny keyline et dona un mètode per fer-ho.

3. Cobreix el sòl

És el canvi amb millor relació entre esforç i resultat en moltes finques. En llenyosos de secà, una coberta temporal de tardor-hivern és un bon punt de partida.

4. Fabrica part de la teva fertilitat

Una petita biofàbrica amb compost o bokashi et permet reciclar restes de la finca. La FAO explica que reciclar nutrients, biomassa i aigua dins de la finca redueix la dependència de recursos externs i augmenta l'autonomia dels productors. Ho desenvolupem a l'article sobre l'autonomia davant dels insums.

5. Mesura i documenta

Repeteix l'anàlisi i les observacions amb el mateix mètode al cap d'unes campanyes. Si un dia vols demostrar el teu maneig a compradors o finançadors, aquest registre serà la base del teu passaport regeneratiu.

No hi vagis sol

Un dels pilars dels criteris del CREAF i l'Associació és l'intercanvi de coneixement. Busca altres productors que ja facin el camí, visita finques i comparteix el que aprens. Equivocar-se acompanyat surt més barat.

Errors freqüents

1. Canviar-ho tot el primer any. Comença per una parcel·la.
2. No fer línia de base. Sense ella, no sabràs si millores.
3. Copiar receptes d'altres climes. Adapta cada pràctica a la teva finca.
4. Oblidar l'aigua. A la Mediterrània, és gairebé sempre el factor limitant.
5. Fer servir la paraula «regeneratiu» sense aval. Documenta el que fas.

El primer pas és mirar

L'agricultura regenerativa no és un paquet tancat, sinó una manera de gestionar la finca que es va construint. A Catalunya ja hi ha ciència feta aquí que avala el camí.

Si vols començar amb un diagnòstic de la teva finca i un pla per fases, coneix el nostre mètode o escriu-nos.

Be the one who does it.

Fonts

• CREAF. Ciència i pagesia defineixen els deu criteris bàsics de l'agricultura regenerativa (12/02/2026; versió en castellà consultada). https://www.creaf.cat/es/articulos/diez-criterios-agricultura-regenerativa-ciencia-campesinado
• CREAF – Regenera. 10 criteris bàsics per definir l'agricultura regenerativa. https://regenera.creaf.cat/criteris/
• Cornell Small Farms Program. Using the Scale of Permanence as a Tool for Land Evaluation (2016). https://smallfarms.cornell.edu/2016/04/scale-of-permanence/
• FAO. The 10 elements of agroecology: Recycling. https://www.fao.org/agroecology/overview/the-10-elements-of-agroecology/recycling/en