Sembra directa en cereals de secà: com començar sense llaurar

En moltes finques de secà el calendari es repeteix cada any: llaurar, passar la grada, el cultivador, sembrar. Cada passada costa gasoil, hores de tractor i, sobretot, humitat. En un clima on l'aigua és el factor que més limita la collita, llaurar és obrir la porta perquè s'evapori.

La sembra directa proposa una altra cosa: sembrar sobre el sòl sense llaurar. A True Regenerative l'hem treballada en cereals, oleaginoses i lleguminoses a La Rioja i a Catalunya, dins d'una experiència que supera les 2.000 hectàrees. En aquesta guia t'expliquem què és, què cal i per on començar sense jugar-te la collita.

Què és exactament la sembra directa

Sembra directa és sembrar sobre un sòl que no s'ha llaurat. La sembradora obre un solc estret, deixa la llavor a la fondària correcta i el tanca. La resta del sòl queda com estava, amb el rostoll del cultiu anterior en superfície.

No s'ha de confondre amb altres pràctiques. Les cobertes vegetals (un cultiu que se sembra per millorar el sòl, o l'herba espontània que fa aquesta mateixa feina) són una altra eina, amb el seu propi maneig, i les tractem en altres articles. Aquí parlem només de deixar de llaurar per sembrar el cereal.

Per què té sentit en secà

Aigua: cada feina asseca el sòl

Cada cop que es gira la terra, la capa remoguda s'asseca al sol i al vent. Sense llaurar, el sòl conserva millor la humitat que té, i el rostoll en superfície fa d'ombra i frena l'evaporació. En secà, uns quants mil·límetres més d'aigua disponible en el moment de la naixença poden marcar l'any.

Estructura i vida del sòl

L'arada trenca els agregats, els canals de les arrels velles i les galeries dels cucs. Sense llaurar, aquesta xarxa es manté i es va construint any rere any. L'aigua de pluja entra millor i es perd menys sòl per erosió, cosa que es nota molt en parcel·les amb pendent.

Menys passades, menys costos

Passar de tres o quatre feines a una sola passada de sembra redueix gasoil, desgast de maquinària i hores de feina. No és una promesa d'estalvi concret, perquè depèn de cada finca, però el càlcul es pot fer amb els números propis abans de començar.

Què diu l'evidència

Siguem honestos: deixar de llaurar no garanteix més collita. Una metaanàlisi amb més de 5.000 observacions en 50 cultius (Pittelkow et al., 2015, Nature) va trobar que la sembra directa, de mitjana, produeix una mica menys que el conreu convencional. Però el mateix treball mostra que en climes secs, quan es combina amb mantenir el rostoll i amb rotació de cultius, la sembra directa iguala o supera el conreu amb llaurada.

La lectura pràctica és clara: la sembra directa funciona millor en secà que en regadiu, i funciona com a sistema, no com una feina solta. Si només es treu l'arada i se segueix igual en tota la resta, els resultats solen ser pitjors.

Font: Pittelkow, C. M., Liang, X., Linquist, B. A., et al. (2015). Productivity limits and potentials of the principles of conservation agriculture. Nature, 517, 365-368. https://doi.org/10.1038/nature13809

Les tres peces del sistema

1. La sembradora

És la inversió clau. Una sembradora de sembra directa ha de tallar el rostoll, obrir el solc en sòl ferm i assegurar un bon contacte entre la llavor i la terra. Abans de comprar-ne una, es pot llogar, contractar el servei a un veí o a una cooperativa, o provar en una parcel·la.

2. El rostoll

El rostoll del cultiu anterior protegeix el sòl i alimenta la vida que hi ha. Per això no es crema ni es retira sencer. L'important és que quedi ben repartit: si la recol·lectora el deixa en cordons, la sembradora treballa malament i la naixença surt irregular.

3. La rotació

Repetir cereal sobre cereal acumula malalties, plagues i les mateixes males herbes. Alternar el cereal amb una lleguminosa (veça, pèsol, erb, llentia) o amb una oleaginosa (colza, gira-sol) trenca aquests cicles i, en el cas de la lleguminosa, aporta nitrogen al cultiu següent.

Males herbes: el repte real

Sense llaurar, les herbes que abans s'enterraven es queden en superfície. És el punt que més preocupa en començar i el que més s'ha de planificar. Les eines que més ajuden són:

• Rotació de cultius, per canviar les dates de sembra i no afavorir sempre les mateixes espècies.
• Endarrerir la sembra uns dies quan l'any ho permet, per deixar néixer l'herba abans de sembrar.
• Densitat i vigor del cultiu, perquè un cereal que tanca aviat deixa menys espai.
• Observar quines herbes surten: les plantes bioindicadores expliquen molt de l'estat del sòl.

L'objectiu és dependre cada cop menys dels herbicides, amb un pla que s'ajusta a cada campanya.

Errors freqüents en començar

1. Canviar tota la finca el primer any. Millor començar amb una o dues parcel·les i comparar-les amb les llaurades.
2. Començar sobre un sòl compactat. Si hi ha sola de llaurada, cal resoldre-la abans; una anàlisi de sòl i unes proves de camp ajuden a decidir.
3. Sembrar amb el sòl massa humit. El solc s'allisa, no tanca bé i la llavor queda malament.
4. Abandonar el segon any. El sòl triga diverses campanyes a reorganitzar-se sense llaurar. Els primers anys són de transició.
5. Treure l'arada i no canviar res més. Sense rostoll i sense rotació, la sembra directa perd bona part dels seus avantatges.

Com saber si va bé

• L'aigua de pluja s'infiltra més de pressa i hi ha menys bassals i menys escolament.
• Apareixen més cucs i galeries en els primers centímetres.
• El sòl es manté més fresc i humit sota el rostoll.
• La naixença és uniforme i la collita es manté o millora amb els anys.

Anotar aquestes dades campanya rere campanya permet decidir amb números propis, no amb opinions.

Sembra directa i autonomia

Deixar de llaurar és també deixar de dependre: de tant gasoil, de tantes passades i, amb el temps, d'una part dels insums que es compren fora. Si a més fabriques la teva pròpia fertilitat en una biofàbrica a la finca, el sistema guanya encara més autonomia. És la idea de fons de tota la nostra feina: un pagès autònom, no dependent.

Com t'acompanyem

A True Regenerative comencem amb un diagnòstic de la finca: sòl, aigua, cultius, maquinària i persones. A partir d'aquí plantegem la transició a sembra directa parcel·la a parcel·la, amb la seva rotació i el seu pla d'herbes, i formem el teu equip perquè ho porti sol. Treballem des de La Palma de Cervelló (Barcelona) a tot Catalunya, la resta d'Espanya i fora; mira com treballem l'agricultura regenerativa a Catalunya i la nostra pàgina de cultius.

Per al sòl i les cobertes, llegeix també Sòl, cobertes vegetals en llenyosos i l'App True Regenerative (orienta al camp; no diagnostica).

Si ets una empresa amb finques proveïdores de cereal i vols acompanyar-ne la transició, visita Per a empreses. Si tens una finca de secà i vols deixar de llaurar, explica'ns el teu cas.

Be the one who does it.

Fonts

• Pittelkow, C. M., Liang, X., Linquist, B. A., et al. (2015). Productivity limits and potentials of the principles of conservation agriculture. Nature, 517, 365-368. https://doi.org/10.1038/nature13809